Les excavacions que s’estan realitzant davant de la parròquia de SFG són l’atracció de vilatans i turistes atès que, en haver-hi un cementiri del Segle XVIII, la descoberta d’esquelets crida molt l’atenció dels curiosos que s’acosten al perímetre on, tres arqueòlegs i nou auxiliars, treballen a les ordres de Lluís Palahí, professor d’arqueologia de la Universitat de Girona.
Aquests treballs, en primer terme, havien de tenir una durada de prop de sis mesos però, afectats també per les retallades pressupostàries, hauran d’acabar per les dates del pont de la Constitució. De fet, també es realitzen en aquest espai atès que, amb les pluges, s’hi generaven bassals d’aigua que dificultaven l’accés a la parròquia i es plantejava actuar a la superfície, per la qual cosa calia abans de fer qualsevol actuació, excavar per documentar els continguts històrics del subsòl.
Tot i que ja s’han extret una cinquantena d’esquelets (cada treballador n’extreu una mitjana de dos diaris), el que interessa als arqueòlegs no és ni molt menys la troballa d’aquestes restes humanes, que eren més que previsibles, sinó que la primera sorpresa han estat uns murs d’entre dos i tres metres al centre de la plaça que, tot i que consideren que pot formar part de l’emmurallament, en principi, es podrien datar en el segle XIV, la qual cosa lligaria amb l’església gòtica d’aquesta època.
En aquest espai, just davant de l’església, s’acabarà d’aprofundir fins arribar a la capa freàtica amb la intenció d’enllestir els treballs en aquesta àrea, per anar-se desviant en direcció a la font a la recerca de troballes, com les efectuades anteriorment en el front de la Porta Ferrada i Arc de Sant Benet, on se’n van trobar datades del segle IV després de Crist així com altres punts que segurament seran més interessants com ara l’Hort del Rector o l’interior de les torres del Fum i del Corn.
Un cop acabats aquests treballs s’espera poder dibuixar una seqüència completa del monestir que complementi el estudis que es varen fer dels Segles XVII i XVIII a càrrec, principalment, del mestre i investigador Lluís Esteve i Cruañas.
D’altra banda l’alcalde ha anunciat que es reposarà el sauló, es farà una passera de lloses perpendicular a la porta de l’església i es deixarà un tram de l’antiga edificació a la vista com a testimoni visual per tal d’enriquir l’entorn visual de l’espai arquitectònic.
