La defensa del dret a decidir ha estat més present que mai en la tradicional ofrena floral a la tomba del president de la Generalitat Josep Irla, acte que dóna el tret de sortida a la celebració de la Diada a les comarques gironines. El delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, ha destacat que la manifestació de l’any passat va marcar un abans i un després i ha ressaltat el “moment particular” que viu el país. Casadesús ha defensat el full de ruta del Govern i ha assegurat que la consulta es planteja com un exercici “de democràcia en estat pur”. “A ningú li ha de fer por que el poble es manifesti amb naturalitat”, ha declarat el delegat, en referència a la Via Catalana d’aquesta tarda.
L’ofrena floral a la tomba del president guixolenc Josep Irla acostuma a ser un moment de record a la seva figura i la seva trajectòria. Aquesta Diada, un any després de la massiva manifestació de l’any passat i de la convocatòria d’eleccions, l’acte ha pres una especial rellevància en defensa del dret a decidir i la llibertat de Catalunya. Així ho han fet notar els representants de les diferents institucions que han pres la paraula.
El delegat del Govern, Eudald Casadesús, ha destacat que Catalunya viu un moment “particular” des del punt de vista social, econòmic i nacional. Casadesús ha defensat que, després de les eleccions, hi va haver “una àmplia majoria” de catalans que es van pronunciar en favor del dret a decidir i ha afirmat que el Govern “ha d’estar al costat d’aquesta àmplia majoria”. Per Casadesús, la celebració d’una consulta és un exercici “de democràcia en estat pur”.
“Democràcia, diàleg, esperit cívic, àmplies majories i respecte a les minories, aquest és el full de ruta que hem de tenir present”, ha manifestat Casadesús, que ha recordat que aquesta tarda, durant la Via Catalana, es viurà un moment històric. “A ningú li ha de fer por que el poble es manifesti amb naturalitat”, ha declarat el delegat, en referència a la cadena humana.
El delegat també ha recordat que la Diada és la commemoració de la caiguda de Barcelona el 1714 i ha dit que, “lluny de la resignació”, s’ha convertit en un acte “d’autoafirmació de l’orgull d’un poble”.
L’acte institucional davant la tomba de Josep Irla ha comptat també amb la presència del president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català, que ha destacat que la Diada ha pres un nou sentit després dels esdeveniments del darrer any. “Vull que aquest sigui un acte de reconeixement a Josep Irla, que va defensar les llibertats des de la humilitat i el respecte”, ha declarat Català, que ha afegit que no el poble de Catalunya “no pot permetre que es vulgui esborrar la memòria dels que van viure per defensar les llibertats”.
Per la seva banda, el president de la Diputació, Joan Giraut, ha fet un repàs històric a la vida del Josep Irla i l’ha qualificat “d’home sensat”. Giraut ha recordat algunes de les paraules que Irla va pronunciar quan va ser proclamat president del Parlament: “Érem, som i serem catalanistes, és un sentiment de la nostra ànima”.
L’acte l’ha clos l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, que ha volgut llegir la carta que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha enviat a tots els alcaldes amb motiu de la Diada. En la carta, Mas ressalta els canvis que ha patit el país en el darrer any i recorda que, després de les eleccions, hi ha hagut una majoria a favor del dret a decidir. “Ens hem de comprometre per fer possible la voluntat d’un poble”, ha manifestat l’alcalde. L’acte s’ha acabat amb el cant dels Segadors i amb el crit de ‘Visca Catalunya lliure’ que ha fet l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols.
La figura d’Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d’hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l’Assemblea de la Mancomunitat. Amb l’adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l’afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l’exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). El 1981 les seves despulles van ser traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
(ACN)
