El passat dijous l’exdiputat ganxó Josep López de Lerma, va presentar a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Feliu el seu llibre “Cuando pintábamos algo en Madrid”, acte que va obrir el regidor socialista Josep Melcior Muñoz, que va coincidir amb el diputat quan combinava el seu càrrec a Madrid amb la regidoria de CiU a l’oposició en l’etapa de l’alcalde Josep Vicente.
Amb la sala plena de públic, López de Lerma va anar combinant les experiències, anècdotes i, sobre tot, el relat de les relacions, negociacions i accions que varen realitzar els representants de Convergència i Unió a Madrid des de l’època de la transició que, segons afirmava, va donar rèdits molt positius a Catalunya.
Una dissertació que va desembocar amb la comparativa d’aquella forma de fer amb l’actual, de la qual destacava que des de l’any 2012 Catalunya no ha aconseguit res de Madrid.
L’autor va remarcar que algunes posicions actuals no s’ajusten al que s’ha d’entendre com a democràcia ja que per exercir-la cal pacte, transacció i intentar sempre arribar a acords. Va afegir que qui té una responsabilitat, en primer lloc ha de defensar els seus principis però mai no ha de negar a l’altre, perquè sinó també es nega el pluralisme, que és inherent a la democràcia, considerant que s’està posant de moda la deslegitimació de les institucions democràtiques i que això pot suposar el principi del fi de la pròpia democràcia.
Va criticar l’anunci del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de no assistir a la conferència de presidents autonòmics considerant que se’l paga per anar-hi a defensar els interessos dels catalans perquè s’hi decideixen coses sobre Catalunya.
En referència a l’actual Convergència Democràtica de Catalunya va dir que els d’ara no són els seus, que no els reconeix ni com a hereus, que ell continua apostant per assolir més poder polític i per una contribució en positiu a la governabilitat de l’Estat.
Quant al llibre, va afirmar que ara que està de moda parlar de fulls de ruta, precisament la seva publicació és un veritable full de ruta per tornar el seny a la governació estable d’un país a través de la pràctica de la política.
Després de l’acte li referíem alguns comentaris que es feien a les xarxes socials en el sentit que, amb la publicació, semblava que estava passant comptes, la qual cosa va confirmar però matisant que amb qui estava passant comptes era precisament amb totes aquelles persones que li varen dipositar la seva confiança.
