I després

MOR SOBTADA D’EN LLUÍS D’EL CORSARI

Compartiu aquesta història

Quan encara el món de l’hostaleria i la gastronomia no s’ha refet de la mort sobtada d’en Jordi Budó, del restaurant Can Toni, a l’edat de 68 anys, el matí d’aquest divendres una altra mort inesperada ha colpit el sector, i a Sant Feliu en general, per la defunció d’en Lluís Pascalet a l’edat de 74 anys.
Les primeres informacions que ens han arribat apuntàvem que s’havia adreçat al servei d’urgències del CAP per una indisposició, que semblava que era conseqüència d’un refredat i el resultat final ha estat alguna complicació que li ha provocat la mort. Els funerals se celebraran aquest dissabte a les 4 de la tarda a l’església parroquial del monestir.
Pascalet ha estat una persona molt popular durant dècades en obrir El Corsari, un dels locals més emblemàtics i típics de Sant Feliu, el punt de trobada de diverses generacions, cau de la ganxoneria més autèntica, de les colles i d’una ambientació única en el territori.
En Lluís, que havia estat pintor de professió, va fer societat en un principi arriscant-se a obrir aquest local a la dècada dels 60 en un lloc que a les hores es considerava perifèric, lluny de la rambla que era el centre de l’ambient de la ciutat.
Aquells forats a la roca viva, antics garatges dels habitatges de la part superior del Racó dels Pescadors, es varen adaptar i millorar per albergar un espai típic que tothom coneix arreu atès que en Lluís ho va cuidar amb una estima molt especial, amb una terrassa més que concorreguda i un ambient distès i divertir, on els clients han estat amics tot i que mai no han aconseguit conèixer fórmules magistrals com la de l’arrebossat dels seus calamars a la romana.
En un bon tram de temps va comptar amb la complicitat del seu nebot, Santi Pascalet i de cambrers emblemàtics com en Pedrito o “El Pollo” que facilitaven la diversió i les trobades d’amics i colles que encara continuen amb la nova generació a la qual atén el seu fill Lluís i el recanvi que, segurament, recaurà en el net.
Tot i que no se la veia en el moment del servei, cada matí la seva esposa, la Carmen, era un dels puntals del projecte fent la neteja i preparació de les viandes que se servien en el local i, actualment, inseparable de l’amic que gaudia d’una tranquil·la jubilació a la casa que es va adaptar en l’antic local de nit “El Capri” sobre el port de Sant Feliu.
És un bon moment per recordar la simpatia, la cordialitat i el bon caràcter d’un personatge entranyable que, dissortadament, ens diu adéu però que ens deixa una col·lecció de bons moments en un local que sempre ha estat la casa de tots.

PASCALET FACE

El més llegit

I després