El diari El Punt Avui publicava un interessant escrit realitzat des de Sant Feliu de Guíxols per Rogeli Vancells totalment extrapolable als nostres dies amb les noves tecnologies: ”La màquina de ribot o garlopa, primer element mogut a mà per l’home, va aparèixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1850. L’aparició d’aquesta màquina de ribot va provocar una vaga de tapers a Sant Feliu; els treballadors van tenir por que aquesta màquina els expulsaria del treball d’elaborar taps a mà. Al cap de pocs anys van veure que aquestes màquines fabricaven un nombre més elevat de taps que els operaris a mà. Mentre que el taper a mà, tot i ser molt hàbil i actiu, només podia arribar a elaborar com a màxim 1.500 taps diaris, la nova màquina de ribot podia fabricar de tres a quatre mil taps al dia. La innovació va donar peu a grans discussions sobre la seva ocupació, i aquestes polèmiques van durar prop de 50 anys. Aquesta hostilitat pel que fa a l’adopció de les màquines no era nova a Catalunya. Quan es van introduir a Barcelona, l’any 1844, les màquines de filar anomenades self-acting hi va haver grans protestes dels obrers, que, de moment, no van tenir gaire transcendència, però, quan va triomfar la revolució progressista el 1854, els obrers teixidors van sortir al carrer, van assaltar i cremar diverses fàbriques i van destruir nombroses màquines de filar. El 1879 va aparèixer a Sant Feliu una màquina de garlopa, inventada per uns enginyers francesos, muntada en un trípode de ferro que es podia transportar amb facilitat, i aixecar-se i abaixar-se a discreció. Era tota de ferro i acer, i s’hi podien confeccionar des d’un tap molt petit fins a les grans bondes (taps grans). Sens dubte, la prevenció amb què van ser rebudes aquestes màquines va fer que no fossin operatives fins a prop de l’any 1890”.
