Aquest dimecres 5 de maig Sant Feliu de Guíxols ha tingut un record en forma d’homenatge a totes les persones de l’Estat deportades i assassinades pel règim nazi durant l’Holocaust. La data coincideix amb el dia en què es va alliberar el camp de concentració de Mauthausen (Àustria) l’any 1945.
Ha estat en un acte que ha tingut lloc a les 10 del matí als Jardins Juli Garreta, en concret al monòlit instal·lat precisament per a retre homenatge a les víctimes del nazisme.
L’acte ha comptat amb representació de diversos centres educatius de la Vall d’Aro, tant professorat com alumnat, i d’entre els joves hi ha assistit Abril Vicens, besnéta d’Eusebi Vicens, víctima del règim totalitari nazi.
De fet, la mateixa Abril Vicens ha iniciat l’ofrena floral al monòlit juntament amb l’Alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. L’Alcalde ha intervingut en l’acte posant èmfasi en què “cal seguir tenint present el que va passar als camps d’extermini nazis perquè mai més no torni a succeir res que s’hi assembli”.
El Primer Tinent d’Alcalde, Josep M. Muñoz, ha recordat que “l’acte d’avui és la cloenda de les activitats que s’han realitzat aquestes últimes setmanes a la ciutat” relacionades a aquest fet.
També ha explicat que “aquesta cloenda i ofrena floral és fruit de tota una activitat de xerrades als instituts i l’Escola d’Adults que ens han permès que els alumnes de quart d’ESO i de l’escola, coneguessin de més de prop i poguessin reflexionar sobre què va significar aquesta etapa tan negra de la nostra història”.
L’acte d’avui també es fruit de l’acord de Ple Municipal del 29 d’agost de 2019 per impulsar un grup de treball amb la finalitat de preparar un acte d’homenatge i reconeixement de la ciutat cap a les persones de la ciutat víctimes del nazisme perquè “no es perdi la memòria, es continuï tenint coneixement d’aquest episodi negre de la història de la humanitat i no es repeteixi mai més“, destaca Josep. M. Muñoz.
En l’homenatge també s’ha pogut escoltar un fragment del poema Auschwitz, del premi Nobel de Literatura Salvatore Quasimodo, declamat i musicat per Brossa Quartet de Corda dins del seu treball Músiques de l’Holocaust (Temps Record, 2008).
La recuperació de la memòria històrica recent ha estat una de les voluntats de la ciutat, treball desenvolupat al llarg de molts anys, sobretot per part del Grup per a la Recerca de l’Època Franquista i difós a través de les seves publicacions, els Tallers d’Història i les Jornades Memòries i Història del Museu.
