Segons informa el DDG, prop d’un centenar de pagesos i propietaris agraris del municipi de Calonge han presentat unes al·legacions conjuntes a la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que es troba en exposició pública. Les al·legacions, dissenyades pel sindicat d’Unió de Pagesos, van ser entregades ahir pel coordinador nacional a Girona Joan Caball i alguns dels agricultors del municipi. Concretament, són 92 els pagesos i propietaris de terrenys de la plana agrícola que s’han adherit a aquestes al·legacions. Joan Presas, un dels agricultors que ahir va assistir a la presentació de les al·legacions, va exposar que molts punts del POUM referents a la plana agrícola afecten la viabilitat de la seva activitat alhora que «volen convertir sòl agrícola en espai de lleure i de caràcter turístic».
Joan Caball va comentar que des de fa temps el sindicat d’Unió de Pagesos treballa en els diferents planejaments urbanístics que dissenyen els ajuntaments i va assenyalar que, en moltes ocasions, els que s’encarreguen de redactar-los no tenen gaire idea a l’hora de tractar el sòl no urbanitzable. Així mateix, han mantingut contactes amb els ajuntaments que treballen en aquests nous POUM. Caball, que ja va advertir que si no els satisfà la resolució de les al·legacions podrien acudir als tribunals, va exposar que el POUM ha de defensar l’activitat agrícola i permetre que sigui rendible. «No ha de ser un parc temàtic, sinó per pagesos que s’hi dediquen professionaltment», va afegir.
Un dels afectats és Presas, que va destacar com a punts conflictius que veia en el POUM el fet que no se’ls permeti la instal·lació d’hivernacles en diferents punts quan podria ser l’única solució per fer viable una explotació. Un altre punt discordant és el que les tanques siguin permeables a la fauna, quan en alguns casos els conreus són malmesos pels senglars.
L’agricultor també va posar l’accent en els problemes de mobilitat que es poden generar en els estrets camins que porten als camps ja que va explicar que es permeten complexos com circutis de karts o de motos, «cosa que pertorbaria l’activitat diària i de mobilitat». Tampoc veuen correcte que es puguin crear dos «macrocentres turístics amb aparcaments per autocars i cotxes en sòl agrícola», que afectarien notablement els camins de la plana.
