La Comunitat de Propietaris de l’edifici Joan I de Sant Feliu ha denunciat en el jutjat a l’Ajuntament per la concessió administrativa i la implementació de les parades i atraccions de la fira a la zona del port (entre la llotja i aquest edifici) per la contaminació acústica i lumínica que emeten de manera inexorable, sense pal·liatiu ni mesura correctora possible, dins dels habitatges afectats, confrontats a una distància d’uns 20 metres lineals.
Els propietaris denuncien especialment, mitjançant dues instàncies el 2007 i el 2008 , el que consideren un brutal nivell de pressió acústica que produeix destorbs, veritables fallides dels drets fonamentals a la intimitat i privacitat domiciliàries durant el període de descans nocturn així com la necessitat d’abandonar, durant tota una setmana, el domicili privat.
Consideren que es podria realitzar una rotació a tres o quatre llocs del municipi per repartir la molèstia i que no siguin sempre ells els que la suportin.
Es desprèn del contenciós interposat que hi ha hagut silenci administratiu per part de l’Ajuntament i especifiquen que no estan en contra de la Festa Major del municipi però si dels greuges i les externalitats negatives que aquesta comporta.
L’alcalde havia fet un decret en el qual obligava a les atraccions que havien de parar la música a les 2:20 h. i totalment desallotjades a les 4:00 h.
Davant d’aquest contenciós interposat ,que segurament acabarà en demanda, l’alcalde, Carles Motas, ha comentat que, precisament, la Festa Major és una tradició lúdica d’uns pocs dies de tots el municipis per a gaudi dels ciutadans a la que també s’hi han d’afegir els visitants entre els quals hi ha una majoria que així també ho contemplen.
Ja s’han perdut massa coses com discoteques, carpes i locals per queixes puntuals que han provocat que aquesta població de la Costa Brava hagi perdut una important quota d’oci en benefici d’altres poblacions veïnes.
“No és possible anar al camp i que no se t’acostin les formigues” era la metàfora impossible a la que recorria el batlle per donar a entendre que la Costa Brava son paisatges de primera categoria, és tranquil·litat però també hi una part destinada al divertiment que si bé la majoria entén, sempre hi ha un sector molt localitzat que vol convertir l’entorn en allò que idealitza i que les tradicions formen part també de l’atractiu del lloc de destí que s’ha escollit precisament per una oferta integral de la que no s’hi val extreure allò que a nivell particular no interessa.
