Aquest dissabte el president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una visita a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols on ha estat rebut per l’alcalde, Cales Motas.
L’acte ha constat d’una curta trobada a l’alcaldia, la signatura en el llibre d’honor del consistori i els parlaments al saló de sessions, presidit per la senyera que coronava l’observatori astronòmic de la Casa Patxot i que Josep Irla, aleshores president del Parlament de Catalunya, va enviar a Rafael Patxot, exiliat a Suïssa, i que l’Ajuntament va recuperar ara fa dos anys en un acte multitudinari que va comptar am la presència de Carles Puigdemont i de Carme Forcadell.
El president s’ha referit en el seu discurs a aquests dos guixol·lencs il·lustres i a altres destacats referents com Agustí Calvet “Gaziel” i Juli Garreta. Tot seguit, la comitiva s’ha desplaçat al cementiri per fer una ofrena floral davant de la tomba de Josep Irla.
Després de l’acte Quim Torra ha atès als mitjans de comunicació i s’ha referit a la figura del president ganxó: “He volgut venir a retre un homenatge, en nom meu i de tot el govern de Catalunya, a un dels grans catalans de la nostra història, protagonista en dos moments difícils, com va ser l’any 1938, assumint la presidència del Parlament, i després de l’assassinat del president Companys en què va tenir el coratge i la valentia de representar amb fidelitat i dignitat a la terra com pocs altres durant catorze anys, en uns moments molt complicats lluitant sempre per tres objectius: la pau, la justícia i la llibertat de Catalunya. És una de les persones que més admiro, de la qual penso que en parlem molt poc, i he volgut venir perquè en aquests moments el seu exemple és formidable per entendre com també els catalans del 2018 ens hi podem emmirallar”.
Davant d’un gran desplegament de mitjans i agències de notícies que, a més volien captar els moments previs a la reunió que Torra mantindrà dilluns amb el president del govern de l’Estat, Pedro Sánchez, ha declarat que “ara veurem davant de quin partit socialista ens trobarem dilluns, si és el que vol iniciar un diàleg i unes negociacions amb el govern de Catalunya, o bé és encara amb el partit socialista que va aprovar l’article 155. Nosaltres anem a parlar del debat que hi ha a Catalunya sobre com exercim el nostre dret a l’autodeterminació i vull conèixer la seva proposta. Ja li accepto que ell tingui un altre punt de vista, per això són les negociacions. També valoro que per primera vegada, des de fa molts de mesos, ens veiem en una taula el govern de Catalunya i el d’Espanya i jo vaig a explicar-li on som, perquè hi som i que no renunciarem al camí de la llibertat pel poble català”.