I després

XERRADA SOBRE MEDICINA HIPOCRÀTICA

Compartiu aquesta història

La Medicina Hipocràtica fou el tema que es tractà a la darrera conferència del cicle Salut i Societat, que va tenir lloc el passat divendres 16 de gener a la Sala Abat Sunyer del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, a càrrec del Metge Naturista Dr. Xavier Uriarte.
Actualment entenem per medicina hipocràtica les definicions i conceptes que trobem en el corpus hipocràtic, que consisteix en una col·lecció d’unes setanta obres mèdiques primitives de l’antiga Grècia, però que també tenen punts de coincidències amb altres medicines tradicionals com la ayurvèdica o la xinesa. La medicina hipocràtica és una medicina humoral en què la natura és la sanadora per excel·lència, i considera que la malaltia és deguda a un desequilibri del cos. Per tant, els tractaments que ofereix van encarats a tornar a recuperar aquest equilibri, a través de medicaments com l’alimentació o teràpies com la calor i la fred, els banys de sol, la hidroteràpia o la febre, provocada o natural.
A través de diferents aforismes de la medicina hipocràtica, el Dr. Uriarte va fer un repàs per alguns del conceptes que encara són vigents a la medicina moderna, generalment naturista, i alguns que han estat totalment esborrats de la pràctica actual: “El cos és un òrgan i la vida una funció” o “El que ajuda a prevenir ajuda a guarir”.
Actualment, en el món occidental molts d’aquests principis són utilitzats i tinguts en compte només per les medicines alternatives, però no per la medicina oficial. Això passa perquè el que s’ensenya als futurs professionals de la salut no contempla aquests conceptes i perquè en els darrers anys s’ha separat el que és la medicina científica i la medicina alternativa, cosa que no ha passat en altres cultures, que segueixen practicant una medicina molt més transversal i naturista. El Dr. Uriarte, és partidari que aquesta saviesa i coneixement s’inclogui dins el currículum acadèmic dels futurs professionals de la salut, però també en l’educació en general, perquè la població hauríem de ser capaç de saber escoltar el nostre cos i identificar quan el comencem a entrar en un estat de desequilibri que ens pot portar a la malaltia.

El més llegit

I després