L’ésser humà sempre ha jugat, el joc és una de les activitats a les quals l’home, com la resta d’animals, dedica un temps apreciable. Per aquesta raó el terme joc, que és un terme molt antic, inclou una variada i complexa matisació. Molt més avui, que la distància entre la civilització antiga, eminentment rural, i la societat actual, s’ha fet enorme. Els jocs, que necessàriament es relacionen amb un sistema de vida estructurat per un grup humà que ocupa un espai concret, es manifesta especialment sensible als processos de canvi que ocorrin dins d’aquest sistema, incidint sobre ell mateix, tant en la manera de transferir-se, com en els objectes que usa, o en l’absència d’aquesta transmissió per part dels adults.
Al llarg del temps ha anat quedant el testimoni d’aquells objectes que han estat companys de viatge en les estones d’entreteniment dels infants, són referents capaços de transportar-nos en el temps que moltes persones i col·leccionistes han cuidat per conservar-los, exhibir-los, intercanviar-los o vendre’ls.
Avui són articles de decoració i, sortosament, també hi ha empreses que n’han fet rèpliques entranyables que ens permeten disposar d’alguna peça que dóna rellevància a algun racó de la nostra llar. I, aquest dissabte, la Rambla Vidal de Sant Feliu, el XV Jocantic, serà el centre d’aquesta màgica mostra on els petits enginys d’altres èpoques ens transportaran a èpoques passades on la imaginació era una peça clau per treure el màxim rendiment a aquell element que volíem posseir perquè formés part del nostre petit univers particular.
